Vaja què casualitat!

Em vares enganyar per estar millor valorat com a director de banc, però com a persona..... tens molt que desitjar.
Vaja què casualitat! Ja tenia jo ganes de veure’l! Per fi el trobe...Disculpe crec que no el conec. No es faça el despistat, si que em coneix. Sí, veig que em coneix. Ja tenia jo ganes de trobar-me’l.
Eh. Disculpe...No sé.
Sí que sap, sí que saps. Ho saps perfectament, tu em vas oferir una ‘imposició a plaço’, insistint moltes vegades, però desprès se’t va oblidar explicar-me que uns mesos desprès es convertien en unes ‘obligacions’, cosa que fins a hui encara no sé el que són. Fores tu qui em va col·locar aquest producte tan enganyós.
Vosté em confon.
Tingues dignitat, almenys reconeix-ho!
Encara que fa temps que no t’he vist et reconec perfectament, també t’has canvia’t el nom?
Li pregue em disculpe... Per favor deixem marxar.
Que et deixe marxar, porte mesos desitjant vore’t. Mal desvergonyit.
Vas arruïnar la meua vellea i la de la meua dona.
Ho sent, ho sent, però ara deixe’m.
He d’anar-me’n, no estic bé.
I creus que jo estic bé? Creus que puc dormir si no prenc pastilles?
Ho sent molt cregra’m. No sé com demanar-li disculpes a vosté i als altres clients.També jo vaig ser enganyat...
Serà possible? Ara resultarà que eres tu la víctima, que he de sentir pena per tu. També hauré de demanar-te perdó estafador?
Jo soles vaig fer el que em van manar, ens obligaven. Si no col·locàvem un número ‘< d’eixe tipus als nostres clients, ens amenaçaven en acomiadar-nos.
Ho  vaig haver de fer...
Ho vas haver de fer, menuda cara, abusares de la confiança dels qui confiàrem amb el Banc i amb tu. Com vas poder estafar-nos mirant-nos a la cara? Ens vas dir que era ‘imposició a plaço’ i fins i tot podríem disposar d’ells en uns dies, això sí, tenint penalització.
Y que volia que fera? Érem ostatges de la direcció, si no veníem ‘imposició a plaço....’, ens acomiadaven.
Dons que t’acomiadaren! No se enganya les persones honrades d’aqueixa manera. Els estalvis de la nostra vida...
Ja no estic...
Que feren?
Em van jubilar amb una bona paga. Fa uns anys
...Ah, ja. Per això no et veig a la sucursal.
Pregunte per tu, però diuen que no saben res.
Quan començà a saber-se de l’assumpte, alguns els traslladaren de sucursal i a altres els jubilaren per causa de vostés...
Ja, per causa dels  tontos, de les víctimes de la vostra estafa.
Per a evitar represàlies i enfrontaments ens canviaren de sucursals a altres barris, a altres ciutats. Després arribaren els acomiadaments i jubilacions anticipades.
Em vares estafar per complir el que el manarem i ara et sents recolzat pels qui conviuen al teu costat?
Ho sent de veritat. No tenia altra opció...També jo tenia les meues despeses...Érem ostages de la direcció, ens tenien agafats els qui donaven les ordres.
La meua vida tots aquests anys fou una estafa. Li demane perdó, però ara deixem anar. No puc més, estic mal.
Damunt m’has de donar llàstima...
Vodria tenir davant als teus superiors, ja els diria jo quines són les seus ‘obligacions’.
No a eixos no els vorà davant seu.
Adeu.

Un dels milers enganyats del Banc de València
Joanjo Puertos
(una conversa que haguera pogut ser possible)